diumenge, 5 de maig de 2013

DOS POEMES PER A LA MARE


 
 
 
LA MIRADA DE MARE


 La mirada de mare

és un mirall de silencis,

on s’hi reflecteix la sensibilitat

d’un amplíssim voler,

atapeït d’una sensatesa

il·limitada.

 
La mirada de mare

transmet seguretat i protecció,

fora de limitacions inoportunes.

Els gestos de les pupil·les

detecten els senyals amorosos

d’aquesta dolça percepció maternal

i alhora perfilen les petjades del fill

en l’incert camí de la vida,


La mirada de mare


revela un sentiment inigualable,

capaç d’amorosir el Cel i la Terra;

incapaç de rendir-se

davant de cap obstacle,

ja que, SOVINT,  penetra una claror

que traspassa l’absència.
 
 
 
 

MARE…

(l’últim viatge)

 
Mare, ja fa vint-i-dos anys

que ha fugit el tren de la teva vida.

Com un llampec inesperat,

aquell dia vas baixar precipitadament

 a una estació desconeguda,

en la qual s’intuïa

l’últim trajecte, també desconegut.

Jo, encara sóc a dalt d’aquell tren,

mentre veig passar instants esmaperduts,

en un tres i no res,  i m’adormo,

                                                            cansada d’enyorar-te.

Ara, ja entre somnis,  

revisc aquell darrer viatge.

Aleshores era l’hivern.

Un hivern que encara t’enyora.