diumenge, 2 de novembre de 2014

LA DANSA DE L'AIGUA







Ella, ballarina incansable,
recorre extensions vellutades,
mentre capta diversos ritmes
al voltant de grans melodies.
Quan dansa, descobreix paratges
modelats amb delicadesa.

Ella, ressegueix grans balades,
entre impecables partitures,
al compàs de notes solemnes
que descobreixen l’existència
d’un bé de Déu d’exuberàncies,
aptes de crear l’impossible.

Ella, traspassa llums aquoses
i en penetra els rajos dispersos,
reblerts d’ufanosos prodigis,
damunt la petja esbarriada;
fidelíssima seguidora
del meravellós espectacle.






diumenge, 19 d’octubre de 2014

FESTA I POESIA DEDICADA AL JOVENT DE MIG SEGLE DE CERVIÀ DE LES GARRIGUES (1964-2014)


 




Dissabte 18 d'octubre el jovent de mig segle de Cervià de les Garrigues va celebrar la festa dels cinquantenaris, dedicada tant a les persones nascudes a Cervià de les Garrigues com les que hi viuen  o hi tenen algun vincle.

En primer lloc, ens vam reunir al voltant de les 8 del vespre al bar clavé, després el Damià, fill de la Dolors i el Simon i fotògraf oficial de la trobada, va fer unes quantes fotos a la plaça i a d'altres indrets de Cervià  i per últim vam anar a sopar al bar-restaurant " El Casal" , on junts vam compartir una sensacional vetllada repleta de bon records i amenitzada amb música de l'època i molta marxa. 


FELICITATS A TOTS I A TOTES!




 

MIG SEGLE


Cada dia estripem un nou full de calendari.
Sense saber com, ara que ja hem fet els cinquanta,
s’han enfarinat els pèls del cap, de les celles, del cul...
Per fi!, l’acne de l’adolescència ja ha passat a la història
i aquella pell sedosa: segell de joventut,
s’ha esquerdat com la terra resseca de les Garrigues.

Enguany, a la millor, per primer cop a la vida,
ens visitarà l’artrosi, i no ens tocarà cap més remei
que convidar-la a conviure entre ossos i cartílags,
al costat d’antiinflamatoris i relaxants musculars.
Malgrat els efectes secundaris, però, encara fotem guerra
i ens expliquem “batalletes” de pa amb xocolata o llet amb “Cola Cao”;
com si els instants encara duguessin aquella dolçor d’infantesa,
de quan les nostres rialles s’escampaven pels carrers de Cervià,
entre jocs i corredisses quan sortíem del col·legi (...).

Avui, junts –els anys i les arrugues- celebrem MIG SEGLE
i aquell planter del mil nou-cents seixanta-quatre
ha florit de bell nou, entre records i anècdotes (...).
Hem sortit de casa amb la nostra amistat penjada a l’esquena,
perquè nosaltres en som els grans protagonistes.

Montse Germà Pifarré
Cervià de les Garrigues, 18 d’octubre de 2014

dimecres, 27 d’agost de 2014

ESTAMPES D'UNA GUERRA

 











I

Oneja la vesta grisa esquitxada de sang
entre l’horror sàdic, incapaç de assuaujar cap realitat.
La imatge de Gaza és la mortífera epidèmia
de l’odi esmaperdut que explota incessant
i colga il·lusions i optimisme entre les runes,
on només s’olora la sentor dels cossos putrefactes
que, malgrat el desesper, almenys no senten
el bum-bum dels artefactes a ran de pell.




II

La premsa informa que Israel i Hamàs
respectaran un “alto al foc”
de 72 hores amb la intenció de negociar (...)
No hi ha pactes que valguin
ni acords que comportin calma,
quan el silenci només és l’eco
del conflicte desolador
en què les vides només són marionetes
vulnerables amb els fils tinyats,
a punt de convertir-se en no-res.


 
III

Després de la treva,
torna la inevitable destrucció.
L’enemistat  és una teranyina
extensa que empresona
la vida de Gaza.
Després de les explosions,
només en quedà la pols
destructiva que alimenta,
encara més, la impotència
i la ràbia de la ciutat.



IV

Ahir encara vivies aterrat pels teus botxins.
Ara ells t’exhibeixen com un trofeu ensangonat,
ben cofois d’haver-te cosit de bales.
Demà, si sobreviuen, ja no seran soldats
però, això no obstant, la seua vida
sempre restarà ensutzada de la teua sang:
símbol de culpabilitat.
Ara, el teu voltant és una escena aterridora
on no hi ha poesies per compondre.




V

T’has quedat sola, ben sola,
i la teua soledat és el ressò
amarg de la present desolació.
Avui, que la guerra és aigua passada,
ets morta en vida; dintre teu
hi ha la fredor trista del desesper
que t’ha convertit en una zombi.
A partir d’ara, et caldrà creure
en la Pau que et volen vendre
per recuperar aquella rutina
que et feia sentir viva
entre la gent de Gaza:
la teua ciutat destruïda.
Avui, sense ganes, et cal respirar de nou.
Potser, si t’hi esforces,
demà veuràs el sol a l’horitzó.