dilluns, 27 de gener de 2014

10 POEMES D'ANIVERSARI- CENTENARI DE L'AJUNTAMENT DE CERVIÀ DE LES GARRIGUES 1912-2013











I

SI LES PEDRES PARLESSIN…

Des d’aquell 1912, en què l’arquitecte
Francesc de Paula Morera i Gatell
et va dissenyar, amb mestratge,
els jorns estripats i escàpols
han despentinat, sense adonar-se’n,
la llarga cabellera de Cervià de les Garrigues
amb una pinta de pues trencadisses.
De l’ahir, en resta una fressa vellutada
feta de projectes i il·lusions inesborrables.
Avui, encara conserves les antigues pedres
impregnades de records immarcescibles
que caminen ben agafats de les mans,
amb la satisfacció i l’experiència
d’haver sobreviscut cent anys.
Ai, si  les pedres parlessin!
Darrere la cortina dels dies dissolts,
encara s’escoltarien les paraules ensucrades
del vell temps convertides en una dolça
música de violins ben afinats.


II

MÉS ENLLÀ DE L’AHIR

En aquests cent anys,
has après a soplujar-te del fred,
a veure-hi més enllà de  la nit,
a pintar d’esperança el futur cervianenc...
Malgrat els molts entrebancs, però,
encara et sents jove i capaç
d’enorgullir-te de la vida
que t’honora i  t’ennobleix.


III

LA IDENTITAT DE CERVIÀ

Encara pots repetir les converses
que has presenciat al llarg dels anys.
Ningú no en sap res;
                                      només tu ets el testimoni
de totes les vivències fugisseres, alhora que
representes la petja que ha percebut
la mirada i el caminar dels dies,
junt amb la lenta agonia
de les hores mortes.
Amb la veu tremolosa,
descrius la identitat de Cervià,
escrita a la teva pell.


 IV

AMB LES ALES ESTESES

Ets un falcó àgil;
amb les ales esteses
talles el vent, que s’escola
en l’última clivella resseca.
Saltes l’abisme i t’endus
la fusta cremada, junt
amb els encenalls socarrimats.
Malgrat l’aspror del cel,
encara et queda la força del vent
per continuar fugint
amb les ales esteses,
de cara a la llum.


V

DESITJOS DE POETA

Voldria escorcollar els motius
que t’han ensenyat
a caminar dia rere dia.
Necessito guarnir-te els cabells
d’estels fugaços per contemplar
la brillantor dels dies dissolts.
M’agradaria brindar amb tu
per ahir, avui i demà.
Entretant, netegem les copes
amb un detergent miraculós
per veure-hi al fons
la grata realitat d’aquests desitjos.



VI

AMB NOVES IL·LUSIONS

Has viscut entre aurores i postes,
i també t’han sorprès les fresses
emmudides de les aspres nits
que durant cent anys
t’han permès sobreviure
a la intempèrie suportant
les crues glaçades hivernals.
Avui et sorprens
de tot plegat i pervius
amb el mateix entusiasme;
però, tanmateix,
amb noves il·lusions.



VII

CONFIDÈNCIES

Aparta l’enyorança
i obre les pàgines sagrades
del teu savi llibre petrificat.
Després mostra’m aquesta valuosa
joia escrita en les teves entranyes
Aleshores, de ben segur,
formaré part del teu saber.
Quan t’hagi llegit el ventre,
t’admiraré com a un Premi Nobel
i el meu sisè sentit
viurà, també, entre les teves pàgines.



VIII

VENERACIÓ

La veu de l’ahir
acompanya el cant dels dies
i tots els antics sorolls
encara et veneren avui,
com si fossis el Déu de Cervià.
Ara, que ja tens cent anys,
sospeses aquesta veneració
i n’extreus l’essència
que et permet sobreviure
cada dia amb un aire nou.



 IX

CONEIXES...

Coneixes la por d’una mirada,
el sobtat espetec del tro tempestuós
quan ressona entre les parets.
Coneixes rutes esborrades
i la gent que s’ha mort ja fa temps.
Per dintre, et despulles l’ànima
mentre despenges solituds equidistants,
al compàs del tic-tac d’un vell rellotge de paret.
Durant aquests cent anys, has captat
missatges de diverses ideologies,
que  només tu en pots percebre
llur significat. Un significat
capaç d’ajudar-te a aconseguir
l’estabilitat emocional.


 X

BRINDEM?

Obres les finestres,
de bat a bat, i respires
fins engolir-te
les partícules de l’aire primerenc.
Tot seguit,  t’atures;
degustes lentament l’instant,
tan lentament com pots.
Només així assaboreixes
tots els records invisibles.
Després d’aquest respir,
ens toca celebrar-ho junts.
Jo, brindo amb tu per aquests cent anys
i tu, tímidament, em correspons.
Ara, també junts,
procurant de no fer gaire soroll,llencem les copes enlaire,
ja que a la millor el passat
s’enfadaria amb nosaltres
i ens aturaria aquest instant únic,
del qual gaudim amb alegria.

dijous, 16 de gener de 2014

PLECS D'ESTONES



paisajes



EMPAITAR LES HORES

La vida juga a empaitar les hores
i, quan per fi les atrapa, sovint
ja és tard per reviscolar sorpreses.
És massa tard per desfullar instants caducs:
vells confidents imparables.
És tard per què es desperti l’insomni
que entreté poesies inexpertes  dibuixades
damunt la pell del somni imminent.


TOT ÉS EN TOT
 
Tot és en tot
i res és prou important
com per canviar la veritat
del present que m’obliga
a creure en aquest tot,
sense cap miracle
que configuri un ara mateix
des d’una altra perspectiva.





DE FIT A FIT

He deixat enrere la causa indecisa
i la grandesa del que he après.

Avui, s’hissen banderes
brodades de commemoracions

en senyal de festa grossa.
Una festa de sentits madurs,

amatents al perquè de les coses.





DIARI A MIG LLEGIR

Beneeixo les albades
i els càlids recers

que he sentit a cada pas.
Obro i tanco constantment

els fulls rebregats
del meu diari a mig llegir

i n’esbarrio l’enyor apedaçat;

el mateix que bateja
les hores d’insomni.