dissabte, 22 de febrer de 2014

L'IMPERI DELS NEGUITS

VERITATS ALLUNYADES

Gotetes de plugim
repiquen suaument
sobre els vidres plorosos
del finestral mig asclat
i es desfan amb els instants
fugaços, vora dels pesarosos sospirs
emmudits, en què s’adorm el malson
i es desperta l’heroi imbatible:
el mateix que refà l’entusiasme
amb colors agredolços.


EQUILIBRI PACÍFIC

Alguns pensaments momentanis
poden ser una molt bona referència
per descobrir l’íntima distància
que em separa de la inexperiència.
Sovint  al meu entorn succeeixen
canvis que només jo percebo
i en sóc responsable. Per això
haig de defensar-me, sense defugir-ne,
ja que formen part d’una posterior
reflexió en què, gairebé sempre,
i té molt a veure l’equilibri pacífic
amb què airejo la pensa.






A LES FOSQUES


Caminant a les fosques

he ensopegat amb una cadira,
que era fora del lloc habitual,

i m’he fet un nyanyo.
Mentre topava amb l’obstacle

que m’ha barrat el pas,
he percebut com el camí tallat

m’impedia de continuar el trajecte.
A la vida, sovint se n’hi troba, força, de barreres

que et fan caure i, alhora, t’aixequen del terra,
i et fan caminar de quatre grapes

per no perdre l’equilibri.