divendres, 11 de juliol de 2014

POLS, COPS I ESQUERDES

Aquest recull poètic va amenitzar la inauguració de l'exposició de fotografia i escultura "POLS, COPS I ESQUEDES" dels fotògrafs Andrew Condon  i Llorenç Melgosa i les escultores Sara Ponsernal i Marta Pruna, que va tenir lloc a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell (ECCU) de Mollerussa, divendres 4 de juliol i que romandrà oberta al públic fins el 31 d'agost.







POLS, COPS I ESQUERDES  (Montse Germà)

I

POLS. Pols esbarriada pels anys,
cobreixes escampalls
ressecs i apegalosos,
pertanyents a amorfes estones;
rutines impertinents,
atapeïdes de precàries partícules
dipositades al fonament dels desdesitjos.

II

POLS. Pols lliure de destorbs,
permets guardar l’origen
dels bons records, aplegats
entre polsims de bells instants,
vagabunds i solitaris,
que segueixen l’entusiasme
d’un futur inexpert.



III
 
POLS. Pols de terra resseca,
invoques pluges abundoses
per assaonar les arrels
que serpentegen
el subsòl i s’abracen
la tímida rosada
alliberada per bancals
lleganyosos,
a primera hora del matí.


IV
 
POLS.  Pols distesa per camins trepitjats,
aixeques el teló de l’escenari real
i visualitzes el rastre eixut
d’una terra remoguda
per formigues tragineres,
incansables: cossos menuts
en renglera que fan d’actors
secundaris, mentre omplen
la dispensa de minúscules
llavoretes variades.

POLS, POLS I MÉS POLS, sense matís ni so,
enterboleixes la nítida visió,
de la qual ets destorb i enigma.


 




COPS DE SORT

De vegades, el destí
et regala cops de sort

que els instants acullen,
sense cobrar res.

Són plàcids COPS de coratge.

II

COPS INESPERATS

La impotència discordant,
rep el senyal inesperat

d’un succés imprevisible.

L’aldarull intern regula
la intensitat dels COPS inoportuns.

III
 

COPS CICATRITZATS

La gent parla, amb resignació,
de les ferides de l’ànima,

dels injustos desencisos
que la vida batzega inesperadament.

Són COPS cicatritzats pel temps irretornable.


 IV
 
COPS ESBERLATS

La fredor de la indiferència,
a poc a poc, esberla el dia a dia

i el converteix en un erm,
on no hi creix ni un sol somriure.

Són COPS que trenquen silencis, a poc a poc.


 




 ESQUERDES



Fragments eixarreïts en un sòl sense suc,
trencadís, desolat... No hi creix res; ni tan sols
hi ha un pedaç revellit de passat agredolç.

CRIC-CRAC, la terra es queixa!
CRAC-CRIC, s’esquerda el pit.

La ingrata solitud degolla el descampat.
Intrusos immorals (...) s’amorren a les nafres
obertes del desert i en xarrupen turment.

CRIC-CRIC, els instants moren!
CRAC-CRAC, es mor el clam.

Des de quin lloc ressec talaia l’agonia?
Ningú no sap com són els esperits esquerps
que deambulen nus al voltant de les pors.

CRIC-CRAC, s’espanta l’ombra!
CRAC-CRAC,  s’atura el cant.

Hereves de la set engoliu el baveig
de gripaus esquifits: missatgers sense sou
entremig de l’ermot, incapaç de dur enlloc.

CRIC-CRAC, paraules mudes!
CRAC-CRAC, desig trencat.