dimecres, 27 d’agost de 2014

ESTAMPES D'UNA GUERRA

 











I

Oneja la vesta grisa esquitxada de sang
entre l’horror sàdic, incapaç de assuaujar cap realitat.
La imatge de Gaza és la mortífera epidèmia
de l’odi esmaperdut que explota incessant
i colga il·lusions i optimisme entre les runes,
on només s’olora la sentor dels cossos putrefactes
que, malgrat el desesper, almenys no senten
el bum-bum dels artefactes a ran de pell.




II

La premsa informa que Israel i Hamàs
respectaran un “alto al foc”
de 72 hores amb la intenció de negociar (...)
No hi ha pactes que valguin
ni acords que comportin calma,
quan el silenci només és l’eco
del conflicte desolador
en què les vides només són marionetes
vulnerables amb els fils tinyats,
a punt de convertir-se en no-res.


 
III

Després de la treva,
torna la inevitable destrucció.
L’enemistat  és una teranyina
extensa que empresona
la vida de Gaza.
Després de les explosions,
només en quedà la pols
destructiva que alimenta,
encara més, la impotència
i la ràbia de la ciutat.



IV

Ahir encara vivies aterrat pels teus botxins.
Ara ells t’exhibeixen com un trofeu ensangonat,
ben cofois d’haver-te cosit de bales.
Demà, si sobreviuen, ja no seran soldats
però, això no obstant, la seua vida
sempre restarà ensutzada de la teua sang:
símbol de culpabilitat.
Ara, el teu voltant és una escena aterridora
on no hi ha poesies per compondre.




V

T’has quedat sola, ben sola,
i la teua soledat és el ressò
amarg de la present desolació.
Avui, que la guerra és aigua passada,
ets morta en vida; dintre teu
hi ha la fredor trista del desesper
que t’ha convertit en una zombi.
A partir d’ara, et caldrà creure
en la Pau que et volen vendre
per recuperar aquella rutina
que et feia sentir viva
entre la gent de Gaza:
la teua ciutat destruïda.
Avui, sense ganes, et cal respirar de nou.
Potser, si t’hi esforces,
demà veuràs el sol a l’horitzó.