diumenge, 27 de novembre de 2016

PRESENTACIÓ A L'ESPLUGA CALBA DE "FOTOPOESIA 2016-VIATGE FOTOGRÀFIC I POÈTIC PER LES GARRIGUES"











El passat 20 de novembre la sala d’actes del Castell de l’Espluga Calba va acollir la presentació del llibre de fotopoesia “FOTOPOESIA 2016- Viatge fotogràfic i poètic per les Garrigues”, que ha editat l’Associació de l’Espai Antoni Ferrer, i que consta de 50 poesies de Montse Germà i 20 fotografies de Jordi Salat i Jordi L. Pi, amb un pròleg de l’escriptor de Puiggròs, Joan Bellmunt i la presentació del filòleg junedenc, Joan Cornudella.

El treball està dividit en dues parts. La primera, dedicada a la natura garriguenca i, la segona, a llocs i monuments de la comarca veïna. En aquest fotopoemari, naturalesa, historia, llocs d’interès i monuments significatius de les Garrigues s’uneixen per glorificar la bellesa i els sentits.

L'acte va comptar  amb la intervenció del president del Consell Comarcal de les Garrigues, Antoni Villas; l'Alcalde de l'Espluga Calba, Josep Cunillera; Jordi Salat, president de l'entitat editora; Joan Cornudella, escriptor i filòleg; Jordi L. Pi, fotògraf i Montse Germà, autora dels poemes, a més del recital poètic del grup de rapsodes d'Alpicat, VEUS EN VERS.

Un petit tastet del fotopoemari





CAP AL TARD            

Una lloança inacabable
es perd en la distància
i defineix les ziga-zagues
imperfectes dels llaurats,
on l’amplitud és un bateig
de sensacions disteses,
una tènue llum relaxada
entre compassos trencats.

L’instant exacte en què els contrallums
viatgen involuntaris pels camins
desdibuixats de cap al tard 
rep les moixines de l’oreig ponentí,
que s’adorm al coixí de la terra,
mentre la lentitud de la claror minvada
s’escapoleix amb timidesa per l’horitzó.






MISTERIS

Al final de la tarda,
quan les fades se’n van,

al mantell d’Aritimi

hi han brodat de magenta
misteris dissipats.







dijous, 10 de novembre de 2016

S'ATANSA EL FRED



Congost de Terradets (La Noguera)
Fotografia i tanka: Montse Germà Pifarré

Les fulles seques
aclareixen els arbres
caducifolis.
La solitud es lluca
darrere la brancada.





Vallfogona de Balaguer (La Noguera)
Fotografia i haikú: Montse Germà Pifarré


La boira amaga
els racons del paratge.
Fa un fred que pela.

dissabte, 13 d’agost de 2016

SEMPRE A PROP TEU

Poesia composta especialment per a la vetllada poètica i musical de divendres 12 d'agost a la plaça de Cervià de les Garrigues, la qual manifesta l’amor pel meu poble, tot i no viure-hi.  

Imatges d'Internet




SEMPRE A PROP TEU

Els anys s’allunyen desfets.
La vida passa volant,
i tu formes part de mi,
fidel als instants viscuts,
que teixeixen el tapís
de la meva identitat.

Sovint, em venen al cap
emotius records llunyans;
imagino de bell nou
vagues històries d’ahir
com si fossin ben reals.
Et guardo al cor, ben endins,
tatuat de naixement,
per tenir-te sempre a prop.

Quan em mori, Cervià,
retornaré amb l’esperit,
transformada en pols, i vent,
i saó de plugim fi.

dimarts, 3 de maig de 2016

"UN CAMÍ IMAGINARI" POESIA EN RECORD A LA MARE

El 18 de febrer de 1991 va morir la meva mare, Avel·lina Pifarré i Olomí, nascuda a les Borges Blanques (Les Garrigues). Per això, aquest 2016, per commemorar el 25è aniversari de tan trista pèrdua, el passat diumenge 1 de maig a la missa del Dia de la Mare, al Tossal de les Sogues de Bellvís-Els Arcs, vaig dedicar-li aquesta poesia, composta especialment per a ella.



UN CAMÍ IMAGINARI

Si et rememoro en silenci, mare,
és per què escolto la veu
de converses emmudides
capaces d’acompanyar-me
cada dia, cada instant...
Em xiuxiuegen plegades
com un ventijol suau,
com els contes d’infantesa
que encara guardo al calaix...

Si sóc dubte mentre et penso, mare,
em desfàs els entrebancs.
Tu aquietes les tempestes
i fas lluir un sol radiant
allà on els núvols oculten
els secrets més ben guardats.

Si ploro molt quan t’enyoro, mare,
el teu tacte maternal
m’apaivaga la tristesa
amb carícies del passat.
Aleshores, tanco els ulls
i et retrobo en la ceguesa
lluminosa del moment.
Veig un camí imaginari
que em duu fins al teu costat.

divendres, 19 de febrer de 2016

TALLER DE FOTOPOESIA AL COL·LEGI LA VALL DE BELLATERRA (BARCELONA)

Dijous 18 de febrer vaig  tenir el privilegi d'impartir un taller de fotopoesia al col·legi La Vall de Bellaterra


Un diumenge de l'estiu passat,  una família va visitar la meva exposició "Més enllà de la mirada" a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, a Mollerussa i entre la qual hi havia, Antonia Bonjorn, una simpàtica professora de català del col·legi La Vall de Bellaterra (Barcelona), a qui va encisar la mostra i, a més, aleshores ja va proposar-me d'explicar el contingut a les seves alumnes de 4t d'ESO, a fi que aprenguessin tant el significat de fotopoesia com les poètiques que hi vaig emprar; a la qual cosa vaig accedir amb molt de gust.



Visita de Toni Bonjorn, professora de La Val, a "Més enllà de la Mirada"

 

Dijous divuit de febrer va ser el gran dia en què vaig tenir l'honor de parlar de la meva obra a unes noies encantadores i molt atentes a les explicacions i, també, a quatre alumnes de 6è de primària, que hi van assistir com a premiades. A la classe de fotopoesia, hi van aprendre el concepte de "fotopoesia" i els models poètcs de indrís, dris, haikú i tanka, acompanyats d'exemples; a més, la darrera mitja hora van crear les seves pròpies fotopoesies amb molt d'interès i enginy poètic. 

Noies, encantada d'haver passat una fabulosa tarda fotopoètica amb vosaltres. Per a mi, va ser una experiència molt enriquidora; per a vosaltres, espero i desitjo que hagi estat un inici d'apropament vers la fotopoesia, a fi que, a partir d'aquelles pautes, n'observeu la poesia que us envolta.














M'heu donat una gran lliçó de poesia, alumnes del col·legi La Vall

Penso que per escriure poesia és essencial de sentir la crida del teu  jo poètic; això no obstant, però, és cert que hi ha moltes persones que, lluny d'haver-se escoltat mai interiorment, n'han escrita i, a la millor, fins i tot n'han editat algun llibre o bé en gestionen algun bloc o web... 

Joves amigues de La Vall, després dels vostres comentaris, de la valoració de la vostra tutora, Toni Bonjorn, i d'haver llegit la pàgina 14 de la revista que ha editat el vostre col·legi, m'heu ensenyat que, com a poeta,  és importantíssim saber transmetre a les persones; en aquest cas, vosaltres, la  pròpia vocació o amor del que ofereixes; és imprescindible tant per creure en el que escrius com per transferir el sentiment fotopoètic cap a noves ments descobridores d'aquest art.

Amigues alumnes, amb aquell intercanvi de sensacions que vam compartir el passat 18 de febrer, juntament amb els comentaris posteriors, he après que la poesia, a part de sentiment i amor per les paraules, és, sens dubte, la destresa  i la força discursiva que el o la poeta ha de saber transmetre a les noves generacions.

Gràcies de nou per escoltar-me i encoratjar-vos amb les meves explicacions.
Quan a l'ofici de poeta se't dóna una dosi d'entusiasme com la que m'heu donat vosaltres, amb el vostre interès, val la pena tirar endavant, malgrat la constant apatia de la societat actual pel que fa al món de la poesia.

Apreciades alumnes de 4t d'ESO, per últim, em resta encoratjar-vos a què seguiu explorant aquest fascinant món en què la bellesa dels sentits dansa amb el ritme de les paraules que dicta el cor. Estic segura que si el primer contacte amb la poesia us va despertar la curiositat i les ganes d'ampliar-ne el coneixement és l'inici d'una comunió amb la vostra pau espiritual.

Us desitjo molta sort en aquest viatge interior.

Montse Germà