diumenge, 27 de novembre de 2016

PRESENTACIÓ A L'ESPLUGA CALBA DE "FOTOPOESIA 2016-VIATGE FOTOGRÀFIC I POÈTIC PER LES GARRIGUES"











El passat 20 de novembre la sala d’actes del Castell de l’Espluga Calba va acollir la presentació del llibre de fotopoesia “FOTOPOESIA 2016- Viatge fotogràfic i poètic per les Garrigues”, que ha editat l’Associació de l’Espai Antoni Ferrer, i que consta de 50 poesies de Montse Germà i 20 fotografies de Jordi Salat i Jordi L. Pi, amb un pròleg de l’escriptor de Puiggròs, Joan Bellmunt i la presentació del filòleg junedenc, Joan Cornudella.

El treball està dividit en dues parts. La primera, dedicada a la natura garriguenca i, la segona, a llocs i monuments de la comarca veïna. En aquest fotopoemari, naturalesa, historia, llocs d’interès i monuments significatius de les Garrigues s’uneixen per glorificar la bellesa i els sentits.

L'acte va comptar  amb la intervenció del president del Consell Comarcal de les Garrigues, Antoni Villas; l'Alcalde de l'Espluga Calba, Josep Cunillera; Jordi Salat, president de l'entitat editora; Joan Cornudella, escriptor i filòleg; Jordi L. Pi, fotògraf i Montse Germà, autora dels poemes, a més del recital poètic del grup de rapsodes d'Alpicat, VEUS EN VERS.

Un petit tastet del fotopoemari





CAP AL TARD            

Una lloança inacabable
es perd en la distància
i defineix les ziga-zagues
imperfectes dels llaurats,
on l’amplitud és un bateig
de sensacions disteses,
una tènue llum relaxada
entre compassos trencats.

L’instant exacte en què els contrallums
viatgen involuntaris pels camins
desdibuixats de cap al tard 
rep les moixines de l’oreig ponentí,
que s’adorm al coixí de la terra,
mentre la lentitud de la claror minvada
s’escapoleix amb timidesa per l’horitzó.






MISTERIS

Al final de la tarda,
quan les fades se’n van,

al mantell d’Aritimi

hi han brodat de magenta
misteris dissipats.







dijous, 10 de novembre de 2016

S'ATANSA EL FRED



Congost de Terradets (La Noguera)
Fotografia i tanka: Montse Germà Pifarré

Les fulles seques

aclareixen els arbres
caducifolis.
La solitud es lluca
darrere la brancada.





Vallfogona de Balaguer (La Noguera)
Fotografia i haikú: Montse Germà Pifarré


La boira amaga

els racons del paratge.
Fa un fred que pela.

dissabte, 13 d’agost de 2016

SEMPRE A PROP TEU

Poesia composta especialment per a la vetllada poètica i musical de divendres 12 d'agost a la plaça de Cervià de les Garrigues, la qual manifesta l’amor pel meu poble, tot i no viure-hi.  

Imatges d'Internet




SEMPRE A PROP TEU

Els anys s’allunyen desfets.
La vida passa volant,
i tu formes part de mi,
fidel als instants viscuts,
que teixeixen el tapís
de la meva identitat.

Sovint, em venen al cap
emotius records llunyans;
imagino de bell nou
vagues històries d’ahir
com si fossin ben reals.
Et guardo al cor, ben endins,
tatuat de naixement,
per tenir-te sempre a prop.

Quan em mori, Cervià,
retornaré amb l’esperit,
transformada en pols, i vent,
i saó de plugim fi.

dissabte, 28 de maig de 2016

FOTOPOESIES AMB FOTOGRAFIES DE D'ALTRES AUTORS


Fotografia: Mireia Salat Montoya


A CEL OBERT 

Una blavor fumejant estén
la llibertat, que atura el vent
i aquieta l’aparença diürna.
Avui Hebe s’ha vestit de festa
i sedueix l’amor jovenívol
per abraçar-lo, en silenci.
La majestuosa bellesa celestial
engalana qualsevol distància.
I és que, quan el bon temps treu el nas,
de cop i volta la joia assaboreix
glopades de dolça mel
al voltant d’un entusiasme
caigut del cel, amatent
a un bé de Déu de lloances
suaus, com les mans dels àngels.



Fotografia: Mireia Salat Montoya



MAR ENDINS 

Les petjades de Posidó delaten
els desesperats planys esfereïdors
de moltes vides estroncades.
El monstre ferotge ha engolit, coll avall,
la salabror dels batecs difunts
per escopir-ne, després, restes
d’il·lusions interrompudes.
La superfície és un vaivé incessant
de navalles assassines que lluentegen
entre contrallums embravits,
a la recerca de noves víctimes.
L’onatge udola com una llopada
famolenca que s’atansa, i recula,
i sorprèn  la presa d’in fraganti;
escull sense escrúpols, mar endins,
l’inevitable mort d’existències vulnerables.


Fotografia: Ramon-Ignasi Canyelles


RITUALS SENSE LLUNA


Deia el jove bruixot Llorenç Calmell
que les nuvolades tempestoses
perfilen figures demoníaques,
portadores de mals auguris.
Les siluetes perverses, però, es dissolen
com el fum i perden l’embruix
amb discretes cerimònies premeditades,
quan  els braços de la tètrica nit maleïda
s’alcen enlaire i conjuren a la foscor
les sagrades pregàries, deslliuradores
de qualsevol maledicció pronosticada.


Fotografia: Ramon-Ignasi Canyelles


CLAROR TAFANERA 

Cites discretes
a la llum de la Lluna,
claror tafanera de nacre
que talaia per l’escletxa,
delatora de l’encontre.
Besades d’almívar,
a glopets, degusten
una dolça alenada,
entre llavis roents.
Tot forma part
del desig amorós insaciable
que despulla Neftis
d’una revolada
i l’ofereix, ben nua,
als braços robustos
de l’home llop.


Fotografia: Jordi Salat Orteu


DIVERSITAT

Si et passeges per camps primaverals,
vés amb compte de no malmetre la vida
riallera. Contempla-la, a poc a poc,
i amb l’equilibri de les màgiques tonalitats
fes-te collarets dels colors de la natura.
Si t’ajeus al flonjo jaç de quietud,
para compte de no xafar l’encanteri
de les encisadores hores solitàries,
que avancen acompanyades
de l’agradable harmonia del silenci...
Si tot el que veus et fa vibrar els sentits,
gaudeix de la sensació momentània:
espectadora d’una felicitat fabulosa.


Fotografia: Jordi Salat Orteu


JOCS DE LLUM 

La llum solar inquieta persegueix
les inevitables ombres apagades
que enfosqueixen la lluor del teu rostre.
Tu, a contraclaror, exhibeixes
les faccions canviants, i t’hi conformes.
Durant el dia, et sufoques per res
i t’empal·lideixes de sobte,
fins que el Rei astre se’n va
i cedeix el joc a la dama de plata,
enjoiada de minúsculs diamants,
tallats i polits amb la màxima precisió,
per embellir la negror de la teva fesomia
opaca. Potser demà formaràs part
d’un joc de núvols que t’ajudaran
a lluir un aspecte uniforme en tots els angles.


Vista del Taga des de Ventolà

Fotografia: Jordi Salat Orteu

DOLCES AROMES DE GINESTA 

Quan la calor s’aproxima,
el camp llueix de valent
amb les ginestes ben grogues,
atapeïdes de flors.
Des de baix, volen perfums
i ofrenen dolces aromes
als narius dels caminants.

Des de dalt, mostren bellesa
als qui contemplen el goig
de l’encisera florida.
S’alliberen les mirades
i, més enllà de la vista,
hi ha una grata sensació
de benestar formidable.



Panoràmica del Matagalls

Fotografia: Jordi Salat Orteu



TESTIMONI

Una finestra oberta als teus ulls
t’obliga perdre’t en la teva mirada.
No veus ben bé què hi ha, allà baix;
tot i això, hi mires, fixament, a fi de percebre-hi
l’amplitud d’un paisatge dibuixat de senders
serpentins abraçats a la carena.
Des del cim, et sents importantíssim,
mentre fites l’extens jeroglífic d’un buit
recelós dels amplis desnivells escabrosos.
Mentrestant,  veus córrer les hores solars,
les mateixes de cada dia, i tu ets l’elegit;
el lleial testimoni de la ingent perspectiva,
que t’adora, tothora, com el Déu dels barrancs.







dimarts, 3 de maig de 2016

"UN CAMÍ IMAGINARI" POESIA EN RECORD A LA MARE

El 18 de febrer de 1991 va morir la meva mare, Avel·lina Pifarré i Olomí, nascuda a les Borges Blanques (Les Garrigues). Per això, aquest 2016, per commemorar el 25è aniversari de tan trista pèrdua, el passat diumenge 1 de maig a la missa del Dia de la Mare, al Tossal de les Sogues de Bellvís-Els Arcs, vaig dedicar-li aquesta poesia, composta especialment per a ella.



UN CAMÍ IMAGINARI

Si et rememoro en silenci, mare,
és per què escolto la veu
de converses emmudides
capaces d’acompanyar-me
cada dia, cada instant...
Em xiuxiuegen plegades
com un ventijol suau,
com els contes d’infantesa
que encara guardo al calaix...

Si sóc dubte mentre et penso, mare,
em desfàs els entrebancs.
Tu aquietes les tempestes
i fas lluir un sol radiant
allà on els núvols oculten
els secrets més ben guardats.

Si ploro molt quan t’enyoro, mare,
el teu tacte maternal
m’apaivaga la tristesa
amb carícies del passat.
Aleshores, tanco els ulls
i et retrobo en la ceguesa
lluminosa del moment.
Veig un camí imaginari
que em duu fins al teu costat.

divendres, 19 de febrer de 2016

TALLER DE FOTOPOESIA AL COL·LEGI LA VALL DE BELLATERRA (BARCELONA)

Dijous 18 de febrer vaig  tenir el privilegi d'impartir un taller de fotopoesia al col·legi La Vall de Bellaterra


Un diumenge de l'estiu passat,  una família va visitar la meva exposició "Més enllà de la mirada" a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, a Mollerussa i entre la qual hi havia, Antonia Bonjorn, una simpàtica professora de català del col·legi La Vall de Bellaterra (Barcelona), a qui va encisar la mostra i, a més, aleshores ja va proposar-me d'explicar el contingut a les seves alumnes de 4t d'ESO, a fi que aprenguessin tant el significat de fotopoesia com les poètiques que hi vaig emprar; a la qual cosa vaig accedir amb molt de gust.



Visita de Toni Bonjorn, professora de La Val, a "Més enllà de la Mirada"

 

Dijous divuit de febrer va ser el gran dia en què vaig tenir l'honor de parlar de la meva obra a unes noies encantadores i molt atentes a les explicacions i, també, a quatre alumnes de 6è de primària, que hi van assistir com a premiades. A la classe de fotopoesia, hi van aprendre el concepte de "fotopoesia" i els models poètcs de indrís, dris, haikú i tanka, acompanyats d'exemples; a més, la darrera mitja hora van crear les seves pròpies fotopoesies amb molt d'interès i enginy poètic. 

Noies, encantada d'haver passat una fabulosa tarda fotopoètica amb vosaltres. Per a mi, va ser una experiència molt enriquidora; per a vosaltres, espero i desitjo que hagi estat un inici d'apropament vers la fotopoesia, a fi que, a partir d'aquelles pautes, n'observeu la poesia que us envolta.














M'heu donat una gran lliçó de poesia, alumnes del col·legi La Vall

Penso que per escriure poesia és essencial de sentir la crida del teu  jo poètic; això no obstant, però, és cert que hi ha moltes persones que, lluny d'haver-se escoltat mai interiorment, n'han escrita i, a la millor, fins i tot n'han editat algun llibre o bé en gestionen algun bloc o web... 

Joves amigues de La Vall, després dels vostres comentaris, de la valoració de la vostra tutora, Toni Bonjorn, i d'haver llegit la pàgina 14 de la revista que ha editat el vostre col·legi, m'heu ensenyat que, com a poeta,  és importantíssim saber transmetre a les persones; en aquest cas, vosaltres, la  pròpia vocació o amor del que ofereixes; és imprescindible tant per creure en el que escrius com per transferir el sentiment fotopoètic cap a noves ments descobridores d'aquest art.

Amigues alumnes, amb aquell intercanvi de sensacions que vam compartir el passat 18 de febrer, juntament amb els comentaris posteriors, he après que la poesia, a part de sentiment i amor per les paraules, és, sens dubte, la destresa  i la força discursiva que el o la poeta ha de saber transmetre a les noves generacions.

Gràcies de nou per escoltar-me i encoratjar-vos amb les meves explicacions.
Quan a l'ofici de poeta se't dóna una dosi d'entusiasme com la que m'heu donat vosaltres, amb el vostre interès, val la pena tirar endavant, malgrat la constant apatia de la societat actual pel que fa al món de la poesia.

Apreciades alumnes de 4t d'ESO, per últim, em resta encoratjar-vos a què seguiu explorant aquest fascinant món en què la bellesa dels sentits dansa amb el ritme de les paraules que dicta el cor. Estic segura que si el primer contacte amb la poesia us va despertar la curiositat i les ganes d'ampliar-ne el coneixement és l'inici d'una comunió amb la vostra pau espiritual.

Us desitjo molta sort en aquest viatge interior.

Montse Germà